TANCAMENT DEL BLOG

Durant tot el semestre, a l’assignatura de teoria de l’educació hem descobert un nou tipus d’eina a travès de la qual també sen’s pot avaluar ; parlo del blog, que és una forma fàcil i molt útil de poder introduir informació en relació amb el que fem a classe i sen’s explica.

Ha sigut una assignatura on s’han donat molts conceptes i molts variats, però sense oblidar mai el tema principal de tot debat i explicació: l’educació.

La meva opinió sobre aquesta assignatura és que ens ha fet veure una altra forma de fer una classe, una manera en la que som nosaltres mateixos els que creem les situacions, és a dir, tractem sobre diferents temes on cadascun pot donar la seva opinió i punt de vista, i en contrast amb els companys i el professor, pots arribar a entendre si la teva posició –sigui a favor o en contra- seguirà sent la mateixa o serà modificada desprès d’haver sigut tractada.

Tot això són aspectes que ens fan adquirir molta informació, i segurament d’una manera més amena i fàcil que altra tipus de formes.

No obstant, les explicacions sobre diferents temes que s’han tractat a classe, ens donen la oportunitat de conèixer i poder parlar sobre temes que potser abans desconeixiem o , simplement, dels que no podiem aprofundir massa.

Així doncs, com a objectius propis assolits, puc dir que el tractament de temes actuals ha fet ampliar els meus coneixements, i aspectes tractats més a fons en el sentit de que els hem treballat més, com per exemple una problemàtica educativa, les tendències d’aquesta i el tema de les noves tecnologies en relació amb l’educació –temes dels que hem parlat anteriorment en aquest blog- han fet que descobreixi conceptes i aspectes que es viuen a l’educació del moment, i que considero d’importància per a l’enteniment de molts dels aspectes que engloben la Pedagogia.

De totes maneres, estem en el primer any, cosa que vol dir que ens queda molt camí per recòrrer, moltes coses que aprendre, i molts temes dels que parlar i tractar.

Però, per ser un primer any ple de novetats i nous descobriments, tinc la opinió que hem après moltes coses de molt profit, coses que, segurament, un any enrere, ens sonaria bastant estrany.

Amb la formació continua durant tots els anys de carrera, el meu propòsit és arribar a tenir un gran coneixement sobre tot el que inclou la paraula Pedagogia, i així poder conèixer totes les parts d’aquest gran món.

Pel que fa als nous descobriments informàtics, com el blog o la webquest, he de dir que al principi són difícils d’entendre, i no saps explicar ben bé per què pots fer servir aquest tipus d’eina, però quan et comences a familiaritzar, veus els aspectes positius que pots treure de cadascun.

Per tant, ha sigut una assignatura amb la que he descobert bastants recursos i eines dels que segur que ens podrem aprofitar tard o d’hora.

LES NOVES TECNOLOGIES I L'EDUCACIÓ

Des de fa uns anys i fins el dia d'avui, el món de la tecnologia i la comunicació avança d'una manera molt ràpida, i, en major o menor mesura, això afecta a tot el que ens envolta a la nostra societat, inclosa l'educació.

El fet que les noves tecnologies hagin arribat al món educatiu es pot considerar com un avenç positiu, però si s'arriba a abusar d'elles, pot afectar negativament; és bo com a desenvolupament que a les escoles els nens aprenguin a utilitzar un ordinador, i saber navegar per internet, perquè, es vulgui o no, és el futur, i és amb el que hauran de conviure. Però si aquesta utilitat es passa al fet de que a les escoles tot el que es fa, o pràcticament tot és amb ajuda tecnològica, es poden arribar a perdre els principis bàsics de l'educació, i els alumnes entren en una situació en la que trobaran una solució ràpida i fàcil als seus problemes, sense tenir la necessitat d'intentar buscar solucions o aportar de noves per si mateixos.

Quan dic tot això em refereixo a Internet,un món ple d'informació del que pots treure tot allò que necessitis i més.

Altra dels avantatges de les noves tecnologies és la possibilitat de fer o entregar treballs via e-mail, sense necessitat d'imprimir-ho en paper i fer entrega en mà del que has fet; però això no pot significar la fi dels treballs manuals, tot i que això ho considero un punt positiu, ja que tens més marge d'horari per fer entrega, i moltes altres comoditats i avantatges que les entregues presencials no et poden aportar.

Del que es tracta amb les noves tecnologies, és avançar i no quedar-nos enrere de l'evolució de la societat, saber utilitzar tot allò que podem trobar al nostre voltant, però no dependre d'elles, tenir les eines necessàries per poder solucionar problemes - educatius o no - tot sols,i continuar com fins ara s'ha fet, continuar amb les classes on hi ha uns llibres de text, amb uns exercicis, on un professor explica i escriu a la pissarra, i no substituir llibres per portàtils, perquè és bo aprendre, però ens hem de saber adaptar a més d'una forma d'aprenentatge, i no utilitzar nomès una sola, perquè quan més opcions tenim per triar, més fàcil serà aprendre noves tècniques i formes d'educar.

Així doncs, s'han d'incorporar les noves tecnologies a l'educació, però continuant amb els mètodes clàssics d'ensenyament; que els nens s'identifiquin amb l'època en la que viuen, però sense oblidar que els seus caps, si no es treballen, no rendiran tot el que poden, i cap nova tecnologia els podrà ajudar!

TENDÈNCIES EDUCATIVES

És difícil triar un tipus de tendència educativa que defini la situació actual. Una de les que més es pot apropar a la meva idea seria la hermenèutica.
Avui dia, a les aules una de les coses més importants és l'atenció a l'alumne, que aquest es senti còmode i que hi hagi la possibilitat de resoldre tots els dubtes que pugui tenir.
Se l'ha d'escoltar, i el professor ha de poder mantenir una relació professor-alumne sense cap tipus de problema.
També cal tenir en compte la diversitat cultural que es troben a les aules; el gran nombre d'immigrants que arriben a les escoles dificulten una mica l'aprenentatge dels altres nens, més que dificultar-ho, ho retrassen, ja que arriben nens d'altres païssos i la seva integració al món educatiu és bastant costós. Per tant, que un professor sigui capaç d'entendre la situació dels seus alumnes, el pugui ajudar en tot el que està a les seves mans, i li presti l'atenció que cadascun necessita, és una forma de veure l'ensenyament.
Sabem que a l'escola els alumnes van , més que a aprendre, a treure unes notes en uns examens per poder passar de curs, i no estan tan interessats en aprendre realment el que sel's ensenya per a que, quan siguin grans, tot això els serveixi de profit. Per tant, també una de les tasques del professor actual és fer actuar els alumnes a la classe, és a dir, que una classe, o una assignatura, no es basi en que el professor expliqui i els alumnes escoltin o prenguin nota, sino que el tema a tractar sigui també tractat pels alumnes, que es sentin identificats amb el que es parla i així tindran la capacitat de poder treure les seves propies conclusions.
Per tant, saber entendre, o saber interpretar allò que l'altre vol donar a entendre, és fonamental, i que un educador tingui la capacitat de fer-ho, és molt bo.
Amb tot això, el que vull donar a entendre és que, si crec que la més adequada -encara que veig com a bones aspectes d'altra tipus de tendències- és la hermenèutica, és perquè, el que vull dir amb tot això, és que, no basta amb que en una classe s'expliqui el fonamental de l'assignatura, sino que , si aquesta explicació és aclarada i aprofunditzada, els resultats seran millors, i la finalitat sera la comprensió d'allò que s'ha intentat transmetre.
Així doncs, la interpretació de l'altre, és un dels punts forts del que domina actualment com a tendència educativa, i ser capaços d'interpretar, d'escoltar i saber diferenciar necessitats o atencions que cada persona pot tenir, són aspectes molt importants que cal tenir en compte a l'hora de tenir unes bases per educar.

PROBLEMA EDUCATIU

El tema del problema educatiu és una qüestió de la que es parla molt sovint, sobretot si ens referim als joves adolescents que, en l'àmbit escolar, formarien part de l'educació secundària.

Temes que facin referència a la problemàtica educativa que es viu al món hi ha per escollir, però a mi m'agradaria parlar sobre el racisme a les escoles.

Des de fa uns anys i cada cop més, no és estrany que en escoles catalanes es trobi una diversitat de cultures i ètnies nombrosa; això es podria considerar òptim, ja que ens pot aportar molts coneixements relacionats amb tradicions o formes de viure d'altres països.

Però més que això, pot ser més bé un problema a les aules. No totes les persones són iguals a l'hora de tractar, o acceptar gent d'altres països; si translladem això a una escola, el problema, en algun dels casos, es pot empitjorar.

Molts nens arriben al nostre país amb uns coneixements elementals de la llengua, cosa que dificulta molt la integració. El ser diferent, no tenir els mateixos recursos que els altres, crea una tensió entre els alumnes d'una classe, cosa que porta al conflicte i a problemes escolars.

Molts dels nens estrangers es senten indefensos davant dels seus companys, especialment d'aquells que formen part d'un grup "lider" que acostuma a haver-hi a les classes, els membres dels quals busquen conflicte amb l'alumne estranger pel fet de saber que aquest està sol, i que ells són més.

Això és un exemple de racisme en el sentit de que l'alumne que pertany a la nacionalitat té una confiança en sí mateix que li porta a creure's superior; d'altra banda, l'alumne estranger és el que agafa un complex d'inferioritat que repercuteix personalment en el seu avenç cap a la integració tant social com escolar i en el seu tracte amb els altres companys.

Aquest conflicte entre alumnes pel fet de ser de diferents països és un problema educatiu que pot fer endarrerir la llibertat a les escoles degut a la poca col·laboració dels alumnes.

S'hauria de profunditzar més el tema d'immigració en el sentit d'acceptar a persones d'altres llocs i ajudar-les, en la mesura de lo possible, a que la seva integració no sigui tant costosa.

Per tant, la meva opinió és que s'hauria d'intentar conscienciar els alumnes de que , la incorporació d'una persona amb tradició distinta a la seva no els aportarà coses negatives, sino que més aviat, si mostren un mínim d'interès, podran aprendre formes de viure i tradicions vàries, cap d'elles millors ni pitjors, simplement diferents.